Sòls forestals de Torrebesses i les seves relacions amb la presència de diferents espècies vegetals / Arnau Urrea Montclús, José Ramón Olarieta, Rafael Rodríguez-Ochoa
Urrea Monclús, Arnau


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 1 (2014) , p. 114-118 : il. (Ciències del sòl) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Per estudiar els sòls forestals de Torrebesses se n'han analitzat 18 perfils en les principals formes del relleu i se n'han descrit les espècies vegetals presents. La zona presenta un dèficit acumulat anual d'humitat de 460-670 mm. Els sòls són mol·lisòls (56 [per cent] dels casos), inceptisòls (22 [per cent]) i entisòls (22 [per cent]). Hi apareixen quatre comunitats vegetals: boscos clars de Pinus halepensis, matollars arbrats amb P. halepensis, garrigues i matollars de romaní. La distribució de la vegetació en les zones forestals de Torrebesses respon a la intensitat del dèficit hídric que pateixen i al grau de degradació dels sòls.

Balances energéticos y usos del suelo en la agricultura catalana : una comparación entre mediados del siglo XIX y finales del siglo XX / Xavier Cussó ; Ramón Garrabou ; José Ramón Olarieta ; Enric Tello
Cussó Segura, Xavier


En: Historia agraria. Murcia, 40 (diciembre 2006), p. 471-500 : il. graf.
Notes i blbliografia.

El present treball analitza i compara, des de la perspectiva analítica del metabolisme social, els usos del sòl i els balanços energètics derivats d'aquests usos dels sistemes agraris de cinc municipis de la comarca barcelonina del Vallès, en dos moments històrics que il·lustren les característiques i magnitud de les transformacions que s'han produït en els sistemes agraris catalans en els últims 150 anys. El primer tall correspon a mitjan segle XIX, representatiu del funcionament d'una agricultura orgànica avançada; el segon, a la fi del segle XX, representa un sistema agrari industrialitzat on l'energia fòssil i altres inputs externs al sistema tenen una presència determinant. A partir dels amillaramientos, els censos ramaders i les cartilles evaluatories disponibles per als municipis estudiats, i les dades actuals dels censos agraris, forestals i de rendiments i aprofitaments dels diferents productes, s'han construït els balanços energètics dels dos períodes analitzats. A partir d'ells hem constatat que en els 150 anys transcorreguts s'ha produït una espectacular pèrdua d'eficiència energètica i de sostenibilitat dels sistemes agraris, malgrat els grans increments de la productivitat per hectàrea dels diversos cultius i de la producció ramaderia, que s'atribueix totalment al pas d'una agricultura orgànica avançada a uns sistemes agraris amb elevat consum de combustibles fòssils en forma de carburants, abonaments de síntesis i fitosanitaris i,especialment, al pes descomunal de l'activitat ramadera, desenvolupada completament al marge del territori.